Ara farà gairebé un any que vaig fer una xerrada en la qual efectuava una comparació entre cosmologies, basant-me en la francmaçoneria, l'islam sufí i el taoisme. Vaig tractar de centrar-me en l'àmbit diguem-ne que iniciàtic subratllant les notòries semblances que hi podem trobar en molts conceptes i fins i tot en determinades simbologies.
Però en un moment donat va sortir un dels grans temes que sempre sorgeixen en parlar de creences, cosmologies i 'religions' comparades, ni que sigui centrant-se en l'àmbit esotèric de les mateixes: ¿per què existeixen aquestes similituds, sovint frapants, però, en canvi, les religions en alguns casos han estat motiu, o excusa, de veritables massacres? Una pregunta amb dotzenes de respostes. Jo no donaré cap, només obriré una breu reflexió, sempre des del prisma antropològic que vinc proposant fa un cert temps. Breu i conscientment reductivista, i perdó pel pleonasme.
Les 'religions' tenen sovint un ús estratègic quan esdevenen referents axials en el camp dels conflictes de poder. L'ús de la creença com a base de la diacrisi política i també com a referent darrer de l'interés a perseguir, sigui el que sigui.
Remetre legitimacions de conflictes socioeconòmics i de poder a móns ultraempírics i a cosmogonies consensuades per àmplies capes de les poblacions és una forma molt contundent a l'hora de forjar com a inapelable i indiscutible una aposta política concreta. En casos així, la 'religió' esdevé, doncs, etnicitat, ja que mobilitza ethné , v.g., un grup o grups humansque s'hi identifiquen plegats com a forma de galvanitzar i/o catalitzar un interés comú en un context i situació específiques.
Al igual que les 'religions' poden ésser emprades com a referents d'identificació, el mateix es pot fer amb molts d'altres utillatges intel·lectuals disponibles, és a dir, amb les inèrcies històriques, amb els els recursos simbòlics heretats, reformulats o, sovint, generats en base a noves fòrmules socials i/o a través de processos de bricolatge cultural. Es tracta del que denomino com a matrius sociopsicològiques. La 'religió' pot ésser una d'elles, i la tria sempre serà en base a prioritats de caire relacional per mitjà del que Bateson denominava 'esquismogènesis', és a dir, diferenciacions socials.
Les diferenciacions estan sovint polaritzades, i encara més en la Modernitat (entesa com a uniformització de formes de dir, fer i pensar). Lamentar-se davant d'evidències així resulta fins i tot pueril. Siguem clars: no barregem esoterisme amb Món social (en el sentit literal i etimològic de 'món'), perquè aleshores perdrem la perspectiva. És cert que, en alguns casos, l'àmbit iniciàtic-esotèric-'místic' ha pogut avituallar amb energies excedentàries actuacions situades en el plànol de La Manifestació (la Vida, que sempre és social). Ja ho deia el maçó anarquista Anselmo Lorenzo a l'hora de parlar d'aprofitar les energies maçòniques en l'actuació política, com a un 'surplus' de força que podia contribuir a fer més eficaç l'esforç de transformació social. El mateix es pot dir de l'Islam sufí i del taoisme, i potser de qualsevol cosmologia.
Fa uns anys vaig realitzar un llibre (no editat) sobre les religions de L'Hospitalet de Llobregat, i vaig ser molt curós a l'hora de subratllar que es tractava d'un estudi etnogràfic, d'antropologia social, no pas de teologia ni de rituals i símbols esotèrics. La religió, com qualsevol cosmologia o àmbit de consciència, només existeix in acto,en la realitat de les interaccions dutes a terme per persones i grups en àmbits socials concrets i en contextos determinats, en darrera instància, per les condicions materials d'existència.
Una altra cosa és el vessant 'interior' de les cosmologies, la recerca del que els musulmans sufís anomenen laHaqiqa o via interna de la veritat, la recerca iniciàtica de la unió personal amb el Tao, Al Illah, Atman, etc., assoliment de la fusió amb llur Vacuitat. En això crec que totes les formes d'entendre/copsar/conéixer la realitat que ha generat l'ésser humà han coincidit d'alguna manera o una altra
Però cal tenir molt present, cal reiterar-ho, que aquesta darrera és una òptica de caire diguem-ne que esotèric i, si per tant, es tracta d'una incursió en un altre plànol de la realitat (o de l'Ésser), la realitat no-manifestada o no factual, una realitat que no cal confondre amb les dinàmiques socials i tots els processos materials de la Manifestació, que és allà on estem i on es desplega la Vida.
Des del punt de vista esotèric, Manifestació i no-Manifestació són, sempre, el mateix, el Wahdat Al-Wujud('unitat de l'existència', terme idèntic al de 道, Tao: Via, camí...), però això són figues d'un altre paner,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada