APROXIMACIÓ AL CONCEPTE D'ETNOSISTEMA
Doctor en Antropologia Social.
La
noció de ‘sistema’ remet al dinamisme, al canvi, i a la interrelació constant.
El terme grec ethnos (que s’associa erròniament a una
identitat genètica, sanguínia, 'racial', d’estirp biològica) tenia diversos
significats: ‘grup’, ‘gent’, ‘banda’… En tots els casos, es referia a
agrupaments no ‘domesticats’, sorgits de la potència, és a dir, de la lliure
activitat col•lectiva, dinàmica, plural i resistent al poder centralitzat.
Grups que no són pas uniformes, sino d’una gran diversitat interna, tan en els
seus llocs de procedència com després d’haver arribat a un altre espai a on, en
desenvolupar relacions amb d’altres components interculturals, s’hi readapten
de múltiples maneres. Ras i curt: un etnosistema és un sistema (relacional,
obert, canviant) d’ethnos (agrupaments socials que actuen en les interaccions
quotidianes), i forma xarxa amb d’altres etnosistemes. Repetim: res a veure amb
la falsa idea d’ètnia com a entitat ancestral, clànica, “inferior” a la idea de
nació, moderna, “cívica”…
No
deixarem mai d'insistir prou en que gairebé sempre es confon ethnos amb genos. Amb l’ús del terme etnosistema i amb
el prisma facilitat per aquest nou concepte també volem treballar per a esvair
aquesta visió errònia d’allò ètnic: tan ètnic és un grup social de les selves
de Borneo com una associació d’empresaris autònoms d’Anglaterra o una xarxa
d’agències immobiliàries catalanes.
D’altra
banda, el d’etnosistema és un concepte que s’aparta de la jerarquització
‘identitària’ (nació-nacionalitat-ètnia-tribu…) posant tots els grups en
horitzontal (des d’una ‘civilització’ a un barri, tant se val) i remarcant el
caràcter internament plural, relacional i dinàmic de cada grup i de cada
identificació.
Considerant
la cultura com a sistema intercultural/etnosistema, també podem evitar
minusvaloracions com ara la de parlar de subcultures, o subgrups. I això perque
els termes sinònims etnosistema/sistema intercultural són metonímics i es
troben en diverses escales, entrellaçant-se, juxtaposant-se i generant-ne de
nous. Si per exemple entenem la cultura catalana en aquest sentit, hi
inclouriem múltiples sistemes interculturals (no pas ‘sub’-cultures) amb
diversos referents, des de la comarca fins la creença religiosa, des de la
barriada, o el carrer, fins a la llengua, la procedència geogràfica, el gènere,
l’edat, la ideología, la formació, el parentiu, la professió, o les múltiples
identificacions generades quotidianament sobre la marxa, en diversos contextos
i espais. Les combinacions són infinites, i les reformulacions i creacions
originals seran més nombroses quan més diferenciació interna existeixi.
Per
últim, si emprem el terme englobant d’etnosistema per a totes les cultures i
expressions culturals, evitem parlar de cultures híbrides (o mestisses), i de
religions o llengües sincrètiques, termes que gairebé sempre s’apliquen a cultures
dels ‘altres’ o a situacions ‘autòctones’ contemplades com a excepcionals.
Fronteres interculturals i espais de transformació
Subratllem
l’omnipresència d’allò intercultural (prenent la ‘cultura’ en el sentit ara
esmentat) i, així, posem l’accent en els àmbits intersticials, en les relacions
i els conjunts de relacions, en els intercanvis i complementarietats, els
‘prèstecs’ i les imbricacions, així com en constants antropològiques comuns que
es mouen a través d’aquests dintells i que, sovint, els avituallen.
Abordar
l’intercultural implica prendre en consideració les fronteres (no pas els
límits tancats, patrimoni dels estats). Les fronteres en les seves múltiples
modulacions: espais de comunicació, indrets d’interacció densa de diferències,
àrees d’encavalcaments culturals, ubicacions franquejables, etc… Fronteres
percebudes a qualsevol escala geogràfica o temporal . És en la frontera a on
viu la cultura, i a través d’ella es forma i reelabora. D’aquesta manera, fins
i tot un ‘centre’ serà frontera, externa i/o interna, un espai ambivalent i
paradoxal (uneix ensems que separa) on s’apleguen grups diversos que configuren
noves creacions i en transformen d’altres. La ‘centralitat’ està en els marges.
Focalitzarem
l’existència d’àrees de significat simbòlic zero, i per tant, obertes a
qualsevol horitzó. Zones llestes per a rebre qualsevol tipus de ‘cultures’. En
aquest sentit, cal remarcar que apostem per prioritzar en les nostres societats
aquests espais oberts, buits de càrregues ‘essencials/autòctones’, llestos per
a rebre tota mena de sentits, pràctiques i discursos, per a ésser laboratoris
de fòrmules interculturals originals.
Crítica intercultural
De
tot plegat se’n deriva una crítica intercultural i un relativisme que, per ser
coherent, és relatiu amb sí mateix. No s’ha de partir d’elements ‘culturals’
absoluts, de ‘sentit comú’ o ‘normals’. Una altra vessant d’aquesta postura
crítica és el que podriem anomenar ‘deconstruccionisme intercultural’ dels
objectes d’estudi de les ciències humanístiques, i fins i tot la mateixa vida
quotidiana. Es tracta de difractar uns compartiments estancs del coneixement
tot aplicant el prisma que proposem: allà a on hi havia una entitat pretesament
homogènia sorgirà una multiplicitat, un sistema intercultural o etnosistema. Brevíssim parèntesi: en termes de praxi política i de sensibilització social, el terme 'etnosistema' es molt acadèmic i l'ús erroni (però generalitzat) del terme ètnia/ètnic/etnicista com a sinònim de tot el contrari que l'òptica aquí esbossada vol representar, fa aconsellable l'ús d'un sinònim com el que acabo d'esmentar, "sistema intercultural", o "societat intercultural", sempre desterrant la noció essencialista i racistoide de 'cultura' (també generalitzada) i subratllant que per 'cultures' entenem les formes que prenen les relacions socials....
Ja per acabar, i com
hem dit abans, la tendència dels darrers anys apunta vers una homogeneïtzació
predadora que o bé rebutja els ‘altres’ o bé els ‘tolera’ dins d’uns límits
imposats des de dalt, sovint remarcant només la part ‘amable’ d’una falsa
pluralitat cromàtica, folklòrica i comercialitzable, ocultant els conflictes
derivats, sobretot, d’estructures injustes que res tenen a veure amb els
sistemes interculturals o les ‘diferències’ entre cultures. Amb tota humilitat
i modèstia, cerquem posar un gra de sorra per a invertir la tendència, desfer
la coartada ‘culturalista’ i promoure una consciència crítica, oberta i
transformadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada