dimecres, 2 de novembre del 2016

EL BORN: 

SACRALITZACIÓ I INTERVENCIÓ DIABÒLICA



Com antropòleg, i sense aconseguir deixar banda o fer epokhé momentània del vessant estrictament polític, em resulta força interessant els fets esdevinguts dins del sacralitzat espai del Born. Anava a escriur 'espai social' del Born, però no. De fet, per als paràmetres del règim nacional-carolingi ('processista'), i per a la cosmologia dels seus fidels, el Born no és un espai ni social ni tant sols 'públic'. És un territori. El seu territori. Que hi hagi enterrats o no combatents del 1714 és el de menys: han decidit que és llur territori, i qualsevol ocupació del mateix per part dels 'altres' és vist com un atac ('provocació'). Per tant, és fals argumentar que a algú li va ferir veure tal o qual estàtua decapitada 'a l'espai públic'. No hi eren pas a l'espai públic... 
En el seu moment vaig parlar de la falsa iconoclàstia que s’hi va a dur a terme. Ara em centraré més en l’àmbit de la construcció d’espais sacralitzats, de mitologies essencialistes, i temàtiques veïnes. Som-hi.
Resulta que algunes persones estan ‘hipersensibilitzades’ amb un lloc que fins que els de CDC i satèl·lits no van considerar-lo interessant, per als seus interessos, no per a cap part del poble. Va romandre en un oblit absolut.
L'’any 1991, si no m’erro, o per aquelles dates, van carregar-se un cementiri musulmà al mateix Born, i això només és un dels molts exemples d'absoluta deixadesa. D'ençà uns anys, però, es resignifica aquell espai. Es fa en base a una mitologia que, com tota mitologia, parteix d'unes invencions de memòria i d'unes pautes de tria d'allò 'històric' (real o no) que consideren estratègic per als interessos dels que fan la tria.
Així, en comptes de posar l'accent en el 1640, o en el gener del 1939 (molt més profundament negatiu per a Catalunya que l'any 1714 i fins i tot el 1640), es posà l'accent en convertir un dia concret d'un lloc de Catalunya en la suposada expressió, absolutitzant i excloent, del legítim dret de tot poble a la seva autodeterminació.
(parèntesi en forma reductio ad absurdum: Cervera, seguint aquesta lògica deplorable, hauria d'ésser expulsada del Principat, i anexionar-se a la província de Sòria o de Toledo, ja sigui com a enclau territorial, ja sigui a través d’una mena de deportació massiva)
Així, es fetitxitzà una batalla d'una guerra de successió entre monarquies i, fent servir termes reduccionistes, fins i tot d’etapes ‘evolutives’ i de modes de producció:

-         Un dels bàndols en confrontació era de tipus aristocràtico-feudal (l’època medieval fou confederal, no ho oblidem, arreu).
-         L'altra de les parts diguem-ne que apuntaria més (i mai milllor dit) cap un tipus burgès-capitalista (l’època moderna veié el sorgiment dels estats centralitzats, sobretot al s. XIX-XX, després d’agafar impuls al llarg del s. XVIII).

Un aclariment abans de continuar: quan parlo de ‘fetitxitzar’ ho faig en el sentit d’extreure un esdeveniment qualsevol de les condicions històriques, sociopolítiques, espacials, on va tenir lloc, i convertir-lo en un ens exempt que esdevé un fi en sí mateix i rep veneració no pas per allò que realment va poder ser en la realitat, sinó per allò que representa per als que el veneren: una mena de mirall o de reflex dels que li reten culte.
Continuem. Es fetitxitzà una batalla entre oligarquies, en què l'aristocràcia catalana volia rebutjar que, per primer cop, haguessin de pagar en comptes de cobrar de les classes explotades. Una confrontació bèl·lica inscrita en una guerra paneuropea que no pot traslladar-se a les guerres nacionalistes (perquè encara no existien nacions), però potser sí, segons com, a les guerres entre classes, es transformà (crec que de manera no del tot reeixida) en una sort d’epopeia nacional.
Tot sigui dit: ‘nacional’, però avant la lèttre, doncs torno a insistir en què al 1714 encara no existia cap nació. Ni catalana, ni espanyola, ni d’enlloc. Un cop generada aquesta tria històrica, es va fer una tria espacial: es dotà un espai d’un conjunt de significacions, és a dir, es territorialitzà el Born. Cal no esbiaixar quelcom que em sembla fonamental: d’això en fa ben poc en termes històrics. Coincideix amb els intents per part de CDC per a perpetuar-se al poder (saben fer una altra cosa que manar?). Per a això van transmutar-se en partit ‘sobiranista’ (¿?), i van acabar pujant-se al carro d’un clam massiu ben legítim (‘el dret a decidir’) que en 35 anys havien obviat de forma reiterada, conscient i calculada. Però això potser són figues d’un altre paner....
Prosseguim. D’ésser un indret oblidat per la Història Oficial (v.g.: la institucional), passà a esdevenir, per la mateixa Història Oficial, una sort de suposat ‘símbol’ condensat, una matriu geoespacial que, segons el nou relat oficialista, metaforitzava una vindicació nacionalista-sobiranista inscrita en els anys 10 del segle XXI.
Per tant, sense l’exercici de fetitxització abans esmentat, resulta impossible de fer correspondre una reinvidicació real de sobirania (real, no nominalista) amb un lloc farcit de significats que remetenal setembre de l’any 1714. Tot i que sí que es pot fer, amb moltíssims més paral·lelismes de tota mena, amb el 26 de gener del 1939. 
¿Què passa? Que l’encara venerat Cambó, i gran part dels que van ser part de la Lliga catalana, van recolzar als feixistes. Molts dels que lideren el ‘processisme’, molts dels pares i avis dels que han posat el crit al cel pel suposat atemptat contra un lloc sacrosant, van donar suport als que entraren per la Diagonal aquell dia.
Quan una història és memòria viva, pot molestar. L’any 1714 resta molt lluny, és perfecte per a fer d’ell qualsevol experiment mitològic. I per a continuar acomplint amb un dels dos objectius de la ideologia nacionalista burgesa (essencialista, de soca-rel, en el cas català): ocultar la lluita de classes. L’altre objectiu és disposar d’una taxonomia jeràrquica culturalista (el ‘tronc’ del que parlava Pujol) que legitimi/naturalitzi les injustícies, exclusions i explotacions que traspuen les estructures del sistema econòmic, social i polític del capitalisme.
L’ús que es pot fer de qualsevol esdeveniment històric llunyà no repercuteix necessàriament en el sistema de coses del present. Els estalinistes van fer això amb Ivan El Terrible, o els moderns ucraïnesos amb les revoltes dels cosssacs zaporizhzhya contra els otomans. Però quan l’esdeveniment és molt proper, i toca el moll de l’ós de les classes dominants que s’han sumat al ‘processisme’, aleshores... Doncs millor no ‘recordar’ i no fer massa memòria..
El fet que al subsòl del Born hi fossin enterrades persones de moltes èpoques diferents no ha semblat importar, doncs al fonamentalisme cultural no l'interessa la realitat factual, només l'autorreferencialisme místic.
Què ha passat amb la famosa estàtua equestre sense cap? No pas que s'hagi 'ferit' la 'sensibilitat' dels que han sacralitzat aquell espai injectant-hi un reguitzell de significats inefables i inapel·lables dins de la seva dogmàtica. No pas que s’hagi volgut ‘ferir’ aquells que han territorialitzat aquell espai de forma exclusiva per a fer-lo 'seu'. No.
Si l’estàtua l’haguessin posat els que han resignificat i sacralitzat de forma dualista l’espai del Born, no hagués passat res. Per què?: com és el seu territori, i el tenen en propietat (ja sabeu: ‘territori propi’, ‘costums propis’, ‘llengua pròpia’, etc...), poden fer-ne ús i abús. Seria una mostra de ‘fina ironia’, de l’humor ‘assenyat’ dels catalans (dels catalans dibuixats per la burgesia noucentista), com també fou considerada d’aquesta manera la pallassada de l’Albà, disfressat d’un criminal com fou Felip V.
Darrer parèntesi:¿quina diferència hi ha entre representar un criminal amb una disfressa o amb una figura sense cap? El cap, el rostre, ho és tot en un ésser humà. No sé si algú se n’ha adonat d’això. Per regla general (aventures del Baró de Munchausen a banda), un cos humà no és res sense la testa, on no només de forma metafòrica es coagula la base de la seva persona, i de la seva pròpia vida. Podria posar cites etnogràfiques, per exemple, sobre l’universal costum de decapitar l’enemic, a l’Anglaterra del s. XVII, la França del s. XVIII, o les selves de Nova Guinea o l’Amazonia. Crec que és sobrer insistir sobre quelcom tan obvi. Queda dit.
Dit amb d’altres paraules: posar una figura sense cap es posar una no-persona De ben segur que aquest tipus d’interpretacions s’haguessin fet si el que hagués posat l’estàtua decapitada hagués estat Trias. Hom diria, tal vegada, que s’havia fet servir el sentit irònic del Ser català (emprant termes pujolians), tot denigrant al Caudillo sense cap enmig de sòl sagrat. Els hermeneutes processistes poden donar legitimitat el que calgui.
Aquest hauria resultat, de forma ben plausible i sense ironitzar pas, la postura que el règim nacional-carolingi adoptaria en cas que l’exposició la fes ‘el seu’ govern. Ja se sap: les ironies, el llenguatges metafòriques, l’art visual i les seves subtileses només les poden fer els propietaris i posseïdors: per això és d’ells ¿què ens pensem la resta?
Per tant, el realment important és això: l’estàtua decapitada del cabdill la va posar els que són, per als processistes (macrocefàlia terminal de CDC i satèl·lits), el seu revers. Com els processistes són excelsos i encarnen la Veritat i la Raó, el seu revers és diabòlic, ja saben: dià-bolón (‘el que separa’), el contrari del sym-bolon (‘el que uneix’). No empro el terme ‘diabòlic’ com a metàfora o hipèrbole: realment, el problema és que qui va posar la figura sense rostre (no-persona) són els que volen ‘separar’ al ‘poble català’ (el seu poble, és clar), els que no accepten la dogmàtica processista .
El problema, de debò, se centra en qui va ocupar el territori sagrat a través d’una estàtua sense ànima: per a l’oficialisme processista, una mena de tropa satànica, convertida en arxienemic dels autoproclamats com a propietaris de l’espai del Born, que posen en escac-mat les seves conviccions fonamentalistes: el contuberni ‘comuns-podemitas’.

No llençaven al terra l'estàtua d'un cavall amb un genocida sense testa: escenificaven que llençaven al terra un ajuntament governat per aquells que segurament acabaran amb llur hegemonia. Tenen por de perdre privilegis centenaris. Bon senyal... 

divendres, 14 d’octubre del 2016

CONFLICTO (LUCHA) Y 

ETNOGÉNESIS (UNIDAD POPULAR) 

Joan Manuel Cabezas
joanmanuel.cabezas@gmail.com 
www.etnosistema.com


Llevo un cierto tiempo releyendo libros, artículos, apuntes, esquemas, de mi época de licenciatura, doctorado, y también de lo que he podido acumular allende el doctorado. En el proceso (con perdón), estoy tratando de adquirir nuevos textos que no leí o los leí tan en diagonal que no retuve casi nada.  
Como comenté hace un tiempo, con motivo de la situación en Catalunya, hace poco más de un año abreaccioné. ¿De que situación hablo? Entre otras cosas, y centrándome en lo que incumbe a mi especialización (las identificaciones sociales), el agotamiento de la hegemonía nacionalista esencialista. También, por supuesto, la necesidad (imperante) de generar un nuevo marco de identificación colectiva basado en un catalanismo popular y en la galvanización y metabolización de lo que ocurre a pie de calle (etnografía) en todos los ecosistemas locales del país.
Uso ese término psicoanalítico ('abreaccionar') porqué tomé conciencia de que la temática teórica de mi tesis doctoral (centrada en comparar etnosistemas africanos y esteeuropeos) era exactamente la misma que la de 'batalla' cultural/política/social que se está librando en Catalunya. En Catalunya, y en cualesquier otra nación en vías de reestructuración; lo que, hoy en día, engloba prácticamente a cualquier grupo humano. Las etnogénesis son continuas, pero con momentos instituyentes de aceleración de las mutaciones.
Pero...¿Qué habría que añadir a las teorizaciones que derivan de esa tesis doctoral? Al estar centrada en sociedades exocapitalistas (o precapitalistas), hay que incorporar la importancia de la componente de clase social. La cual también es una forma de identificación colectiva. De hecho, es la identificación social más englobante, intercultural, integradora y horizontal que existe, y la única que puede ejercer de argamasa en el contexto que sufrimos. Y es la que tiene que tomar como eje la verdadera autodeterminación de pueblos y gentes, en todas las escalas, desde la calle, la plaza y el barrio, hasta el continente y el mundo.
Un capítulo de mi tesis doctoral incidía en el rol, a menudo fundamental, que juega el conflicto en las etnogénesis, es decir, en las creaciones sociales (ethnos: grupo social, no 'raza'). Donde pone 'conflicto' estamos hablando de 'lucha', su sinónimo. Y donde pone 'etnogénesis' estamos hablando de unidad popular.
Es través de las luchas, en todos los niveles, como construiremos unidad popular. No sobre identidades abstractas propias de los nacionalismos esencialistas, sino sobre la emancipación de las clases populares y sus aliados.
Y hacerlo en base a las situaciones diferenciales, a los actos específicos, a las acciones, a la praxis, a las realidades experienciales, a las condiciones materiales de existencia tal y como existen y como son vividas.
En base a las lógicas y a las necesidades e intereses presentes en cada espacio social. En base a lo concreto cotidiano, a los contextos locales, a las prioridades, a las formas de sociabilidad.
En definitiva, en base a los múltiples ecosistemas sociales que se entretejen con otros y que configuran (ese es el desideratum) tramas que, conjuntamente, compartiendo soberanías, generen otros mundos y acaben con este escándalo de la realidad que no cesan de tratar de imponernos los de siempre...

dijous, 11 d’agost del 2016

LENIN, LA QÜESTIÓ NACIONAL, 
I EL NACIONALISME BURGÈS

Sel·lecció i traducció de textos amb el rerefons del 
nacionalisme burgès català  i les ‘justificacions’
 “marxista-leninistes”(¡¿?!) de llurs aliances


Joan Manuel Cabezas




Aclariments preliminars: perquè una traducció al català d’una obra de Lenin?


Siguem clars i tirem pel dret, sense embuts: la raó de fer aquest breu escrit rau en una causa que connecta amb la d'un altre articlet que estic perpetrant sobre el nacionalisme raciològic-culturalista: com l'edició que tinc és de l'Editorial Progrès (Moscou), però, ai las!, està en castellà, no m'estranyaria gens ni mica que, emprant un tic clàssic del nacionalisme raciològic (sinònim de culturalista), alguns diguin que són cites esbiaixades pels espanyols i/o pels castellans i/o pels 'mesetaris', i que han estat manipulades per dir tot el contrari del que volien dir, and so on...

No estic ni a favor ni en contra d’aquests textos que Lenin va escriure l’any 1913. Hi ha coses, però, d’una actualitat més que evident, i que es poden extrapolar, també, al cas català. Però la raó de que hagi fet aquestes traduccions, breument comentades en alguns casos, és només una: tractar de posar negre sobre blanc, llum i taquígrafs, arran de que algunes persones volguessin justificar l’acord in extremis de la direcció de la CUP el dissabte 9 de gener, que permeté la continuïtat del govern austericida (ara amb Puigdemont aka El Motxo fent de titella del Messies Mas).

Aquells als quals aniria destinat aquest text els vaig bloquejar fa temps, mica en mica, a mesura que insultaven a servidor de vostès cada cop amb més fanatisme. Primer em deien ‘unionista’, després, en veure que no ho sóc, doncs ‘botifler’ o ‘espanyolet’, però espanyol mai no m’hi he sentit, per la qual cosa anaven a atacar amb d’altres mots per a ells insultants: ‘trotsko’, ‘trotskinhu’ [sic], ‘anarquismo a la hoguera’ (frase que diuen que exclamà un pres d’ETA al sortir de la presó i veure una bandera llibertària enmig de la gent que l’homenatjava al carrer)... Fins que algú em va dir que tenia ‘infantilisme d’esquerres’ (basant-se en un article de Lenin), i aleshores començà la pluja de cites leninistes per a justificar l’injustificable: que gent que diuen ésser d’esquerres donin ales al nacionalisme burgès en la seva fase neoliberal i ultracapitalista. 

No entraré a comentar a fons comparacions forçadissimes que es van fer on-line entre la col·laboració provisional de Máo Zédōng amb els nacionalistes burgesos xinesos del Guómíndǎng contra l’Imperi japonès, perquè són figues d’un altre paner. Només dos apunts: compraria, amb reserves, que la Xina estava envaïda per una potència imperialista (Japó), com alguns dirien que Catalunya està envaïda (al meu entendre, des del gener del 1939, més que no pas des del 1714).
La comparació és molt discutible, però en fi, podríem acceptar-la amb mil reserves. Però Máo no es va aliar (provisionalment) amb un partit hereu dels que van ajudar als imperialistes a envair la Xina, ni amb un partit que portava 150 anys manant, ni amb un partit que portava 40 anys fent el que volgués amb un país que considera el seu latifundi privat, ni amb un partit (CDC i satèl·lits) que, per acabar-ho d’adobar, fa ben bé 6 anys que està massacrant al poble treballador. No pas, el Guómíndǎng no és en absolut equiparable a CDC i satèl·lits. Ni el context, la correlació de forces, la situació ni el medi ambient social.
De vegades cal ser molt curós amb les comparacions literals. Es poden comparar els funcionaments dels sistemes socials, les seves gènesis, les seves mutacions, transformacions, modulacions, etc.. De fet, la meva tesi doctoral és una comparació d’aquests tipus, per tal de donar suport a una nova teoria. Però fer comparacions absolutes amb casos concrets i sense relativitzar, és un exercici de gimnàstica mental sense xarxa. Fa uns anys, a Sitges, prenia unes cerveses amb un amic palestí, després de que aquest dugués a terme una conferència. En un moment de la nostra conversa, m’agafà fort de l’avantbraç, i en féu saber, amb ràbia continguda, que li feia molt de mal quan algú feia comparacions literals entre el cas basc i el palestí. A banda de que ell porta des del 1968 fora del seu país (en fou expulsat, com milions i milions més), em digué: “després d’una mani, se’n van a la Parte Vieja de Donosti a prendre pintxos... igual que nosaltres, oi?...sí, igual....”.
Sobre aquest tipus de comparacions literals tinc in mente un altre text, però el seu contingut aixecarà tantes ampolles i provocarà tanta urticària que m’ho pensaré dos o tres cops abans de plasmar-lo per escrit. De moment, he escrit això. Que vagi de gust.


Textos de l’article de Vl. I. Uliànov, Lenin, sel·leccionats, traduïts i breument comentats

Deixo a les lectores i lectors que comparin el que deia Lenin amb l’ús que alguns han volgut fer dels seus escrits per a ‘justificar’ una aliança anti natura entre sectors suposadament defensors de la classe treballadora i el nacionalisme reaccionari i burgès. Suposo que arribaran a les mateixes conclusions que jo. Però, per si de cas és així, que no es vegin ‘manipulats’.
Els textos en rus són els originals, escrits ‘en puño y letra’ per Lenin, i les traduccions que he fet han estat el més literals i fidels possibles.
El que Lenin denominava l’any 1913 com a nacionalisme burgès ha pres a Catalunya un color particular que podríem denominar de diverses maneres, formant sinònims: nacionalisme essencialista, fonamentalisme cultural, nacionalisme raciològic o culturalista, nacionalisme noucentista i, darrerament, fins i tot, nacionalisme carolingi...
Poso la paginació del l’arxiu en pdf on conservo aquest article. Si algú vol l’arxiu, se’l puc passar per e-mail. Hi ha d’altres paginacions, evidentment, segons sigui el llibre, tom, o volum d’obres escollides de Lenin.

В.И. Ленин – Критические заметки по национальному вопросу

Напечатано в ноябре-декабре 1913 в журнале «Просвещение» № 10, 11 и 12
Подпись: В. Ильин

V.I. Lenin - Notes crítiques sobre la qüestió nacional
Publicat al novembre-desembre de 1913 a la revista Prosveshchenie, Núm. 10, 11 i 12
Signat: V. Ilin
P.3

“Bсякий либерально-буржуазный национализм несет величайшее развращение в рабочую среду, наносит величайший ущер делу свободы и делу пролетарской классовой борьбы. Это тем опаснее, что прикрывается буржуазная (...) тенденция лозунгом «национальной культуры». Во имя национальной культуры (...) обделывают реакционные и грязные делишки черносотенцы и клерикалы, а затем и буржуа всех наций.”


Qualsevol nacionalisme liberal-burgès porta la més gran corrupció a l’ambient obrer,  genera el dany més gran a la causa de la llibertat i a la causa de la lluita de la classe proletària. I això és més perillós si es té en compte que la tendència burgesa s’oculta amb l’eslògan de la «cultura nacional». En nom de la cultura nacional organitzen els seus reaccionaris i bruts negocis els ultramontans i clericals, i també els burgesos de totes les nacions.

Черносотенцы: el terme no es pot traduir literalment, al·ludeix a quelcom encara més dretà que només ‘reaccionari’. Per això emprem el terme ‘ultramontà’. Fa referència a les centúries negres (Чёрные Сотни) i els centurianegristes (черносотенцы). El vocable més literal potser podria ésser ‘centurianegrià’, i fa referència a la ideologia d’aquests grups, antisemites i partidaris de l’autocràcia tsarista. Van crear-se l’any 1900 per a enfrontar-se amb el creixent moviment socialista rus.



P. 3

“Лозунг национальной культуры есть буржуазный (а часто и черносотенно-клерикальный) обман. Наш лозунг есть интернациональная культура демократизма и всемирного рабочего движения.”


L’eslògan de la cultura nacional és una farsa burgesa, i sovint també ultramontana i clerical. El nostre eslògan és la cultura internacional democràtica i el moviment obrer d’arreu del món.


Обман: frau, farsa, engany, truc. Joc de trilers, en el cas de la Convergència principatina…










“В каждой национальной культуре есть, хотя бы не развитые, элементы демократической и социалистической культуры, ибо в каждой нации есть трудящаяся и эксплуатируемая масса, условия жизни которой неизбежно порождают идеологию демократическую и социалистическую. Но в каждой нации есть также культура буржуазная (...) притом не в виде только «элементов», а в виде господствующей культуры. Поэтому «национальная культура» вообще есть культура (...) буржуазии”


En cada cultura nacional hi ha, tot i que no s’hi hagin desenvolupat, elements de cultura democràtica i socialista, doncs a cada nació hi ha una massa treballadora i explotada, les condicions de vida de les quals generen necessàriament una ideologia democràtica i socialista. Però a cada nació hi ha també una cultura burgesa, però no només en forma de ‘elements’, sinó com a cultura dominant. Per això la ‘cultura nacional’ és sempre la cultura de la burgesia.


P. 4

“Кто хочет служить пролетариату, тот должен объединять рабочих всех наций, борясь неуклонно с буржуазным национализмом и «своим» и чужим. Кто защищает лозунг национальной культуры,— тому место среди националистических мещан, а не среди марксистов.”


Qui vulgui ser útil al proletariat haurà d’integrar als obrers de totes les nacions, lluitant contínuament contra el nacionalisme burgès,  tant  ‘el propi’ com l’aliè. Qui defensa l’eslògan de la cultura nacional té el seu lloc entre els nacionalistes burgesos/filisteus, no pas entre els marxistes


Мещан: designa la gent de les ciutats, però ben sovint s’empra per a parlar de la gent de ment mesquina i tancada, centrada només en interessos individuals materials. Sovint se l’ha traduït com a ‘filisteu’. Seria una característica del tarannà ‘petit-burgès’ o burgès tout court. Així, Мещанское счастье pot traduir-se com ‘felicitat burgesa’ i com ‘felicitat filistea’. Com ja ho hem esmentat, comparteix amb ‘burgès’ el fet de referir-se, en el seu sentit original, a un habitant de la ciutat.













“Буржуазный национализм и пролетарский интернационализм — вот два непримиримо-враждебные лозунга, соответствующие двум великим классовым лагерям всего капиталистического мира и выражающие двеполитики (более того: два миросозерцания) в национальном вопросе”


Nacionalisme burgès i internacionalisme proletari: heus aquí dos eslògans irreconciliables antagònics, que es corresponen amb els dos grans camps de classe del món capitalista i que expressen dues polítiques (encara més: dues perspectives del món) en la qüestió nacional.


p. 7


“Есть две нации в каждой современной нации. Есть две национальные культуры в каждой национальной культуре”


Hi ha dues nacions en cada nació contemporània. Hi ha dues cultures nacionals en cada cultura nacional


p. 7-8

“Если украинский марксист даст себя увлечь вполне законной и естественной ненавистью к великороссам-угнетателям до того, что он перенесет хотя бы частичку этой ненависти, хотя бы только отчуждение, на пролетарскую культуру и пролетарское дело великорусских рабочих, то этот марксист скатится тем самым в болото буржуазного национализма.”

Si un marxista ucraïnès es deixa emportar pel seu odi totalment legítim i natural cap als opressors russos, fins a tal punt que transfereixi un tros d’aquest odi a la cultura proletària i a la causa proletària dels obrers russos, aquest marxista s’escola dins del pantà del nacionalisme burgès.

“Точно так же и великорусский марксист скатится в болото национализма, не только буржуазного, но и черносотенного, если он забудет хоть на минуту требование полного равноправия украинцев или их право на образование самостоятельного государства”

De la mateixa manera, un marxista rus s’escolarà dins del pantà del nacionalisme, no només burgès, sinó també ultramontà, si oblida ni que sigui per un moment la demanda d’una plena igualtat de drets per als ucraïnesos o el seu dret a formar un estat independent

Великороссам: etnònim en desús, que significa ‘Gran rus’ que s’emprava per a designar els russos en comparació amb els Petits russos (Ucraïnesos) i els russos blancs (Bielorussos). Prefereixo traduir-lo com a ‘rus’, ja que els altres dos grups nacionals ja no tenen aquestes denominacions en català.
p. 8

“Всякая проповедь отделения рабочих одной нации от другой, (...) всякое противопоставление в вопросах, касающихся пролетариата, одной национальной культуры в целом другой якобы целой национальной культуре и т. п. есть буржуазный национализм, с которым обязательна беспощадная борьба.”


Qualsevol proclama feta per separar els obrers d’una nació contra una altra, qualssevol oposició en qüestions referents al proletariat d’una cultura nacional en la seva totalitat a una altra suposadament única cultura nacional, etc., és nacionalisme burgès, contra el qual és obligatòria una lluita despietada



“Марксизм непримирим с национализмом, будь он самый «справедливый», «чистенький», тонкий и цивилизованный. Марксизм выдвигает на место всякого национализма — интернационализм, слияние всех наций в высшем единстве, которое растет на наших глазах с каждой верстой железной дороги, с каждым международным трестом, с каждым (международным по своей экономической деятельности, а затем и по своим идеям, по своим стремлениям) рабочим союзом.”


El marxisme no pot conciliar-se amb el nacionalisme, per molt que aquest sigui «just», «net», refinat i civilitzat. El marxisme proposa, en el lloc de qualsevol nacionalisme, l’internacionalisme, la fusió de totes les nacions en una unitat més elevada, la qual creix davant dels nostres ulls amb cada quilòmetre de ferrocarril, amb cada trust internacional i amb cada sindicat obrer (internacional per les seves activitats econòmiques, i també per les seves idees i per les seves aspiracions)


Чистенький: és el diminutiu de ‘net’ (чистый), quelcom així com ‘netet’, o ‘repulidet’, ‘pulcret’, en forma irònica pel que fa al context de la frase on s’insereix. Així, en el cas català, el nacionalisme convergent vol presentar-se com a ‘netet’ o ‘limpito’ en relació amb les corrupcions, caciquisme i conductes mafioses d’un passat que continua present...

Слияние: a més de ‘fusió’, també significa ‘mescla’, ‘convergència’, ‘integració’... Ironies de la vida.

Верстой: mode instrumental de Верстa, unitat de mesura equivalent a una mica més d’un kilòmetre.







“Принцип национальности исторически неизбежен в буржуазном обществе, и, считаясь с этим обществом, марксист вполне признает историческую законность национальных движений. Но, чтобы это признание не превратилось в апологию национализма, надо, чтобы оно ограничивалось строжайше только тем, что есть прогрессивного в этих движениях,— чтобы это признание не вело к затемнению пролетарского сознания буржуазной идеологией.”

El principi de la nacionalitat és històricament inevitable en la societat burgesa, i, tenint en compte aquesta societat, el marxista reconeix plenament la legitimitat històrica dels moviments nacionals. Però per a que aquest reconeixement no esdevingui una apologia del nacionalisme, cal que resti estrictament limitat a allò que hi hagi de progressista en aquests moviments, per tal que aquest reconeixement no condueixi a difuminar la consciència proletària en la ideologia burgesa


P. 9

“Скинуть (...) всякое угнетение наций, всякие привилегии одной из наций или одному из языков — безусловная обязанность пролетариата, как демократической силы, безусловный интерес пролетарской классовой борьбы, которая затемняется и задерживается национальной грызней. Но содействовать буржуазному национализму за этими (…) значит изменять пролетариату и становиться на сторону буржуазии.”


Eliminar tota opressió de les nacions, i tot privilegi per a una nació o per a un idioma, és una responsabilitat incondicional del proletariat com a força democràtica; els interessos incondicionals de la lluita de classes proletària està enfosquits i retardats pels litigis nacionals. Però cooperar amb el nacionalisme burgès més enllà d’aquests límits significa trair al proletariat i estar del costat de la burgesia.

Грызней: en castellà, ‘dimes y diretes’. Perfecta definició del processisme, per cert.



“Никакого закрепления национализма пролетариат поддерживать не может,— напротив, он поддерживает все, помогающее стиранию национальных различий, падению национальных перегородок, все, делающее связи между национальностями теснее и теснее, все, ведущее к слиянию наций. Поступать иначе — значит встать на сторону реакционного националистического мещанства”



El proletariat no pot donar suport a cap consolidació del nacionalisme; ans el contrari: ell [el proletariat] dóna suport a tot allò que ajuda a esborrar les diferències nacionals, fer caure les particions nacionals, tot el que faci que els vincles entre les nacions estiguin més i més a prop, conduint cap a la fusió de les nacions. Fer el contrari significa posar-se del cantó del nacionalisme reaccionari burgès.

dissabte, 5 de març del 2016

ETIQUETA SOCIAL I RACIALITZACIÓ DE LA 'CULTURA'

Joan Manuel Cabezas

joanmanuel.cabezas@gmail.com
www.etnosistema.com 


Avui mateix, a El Periódico, llegia una entrevista al meu amic Ababacar Thiakh*, que parla de la negativa influència de les etiquetes socials a l'hora de possibilitar una veritable convivència entre iguals. Convivència igualitària que, tot sigui dit (i només ho apunto) és impossible en una atmosfera hegemònica capitalista.
L'etiquetatge social genera sempre double-binds (dobles-vincles o contradiccions irresolubles) com deia l'antropòleg Gregory Bateson. Una etiqueta, un cop imposada i percebuda com a incontestable (de 'sentit comú') entre els altres significatius, sempre es confirma, passi el que passi. Però el què s'hauria de prendre en consideració, al meu entendre, és QUÈ ÉS FA, PER A QUÈ, I PER QUÈ no pas QUÈ ÉS FA i encara molt menys QUÈ S'ÉS. Entre moltes d'altres raons, perquè les persones no 'són', sinó que 'actúen'.
Ababacar Thiakh incideix, torno a subratllar-ho, en la idea de "etiqueta" com a factor profundament negatiu en la interacció social (la comunicació) i en la convivència entre 'iguals' que no són pas iguals des del moment en que hom realitza un esforç taxonòmic des d'una mena de punt-zero 'neutral' que s'auto-abroga la condició (falsa) de 'universalitat', des d'on generar un seguit de classificacions jerarquitzades que encapsula o encercla els col·lectius i persones en ells inserits i que, paral·lelament, els tracta de convertir en una mena d'autòmats 'culturalment determinats' que actuen per espasmes d'origen cultural més que no pas 'racial' (tot i que la 'cultura' esdevé una 'segona pell'). 
Així, serien conceptualitzats (percepció o representació social) i tractats (pràctica real, política) com a una sort d' "eterns catecúmens culturals", si em permeteu la comparació una mica forçada. És a dir: persones i grups (τὰ ἔθνη/ta éthne: "les gents") sempre en perpetu procés inacabat (en trànsit: per això són 'immigrants', no 'immigrats'... ), situats en una mena d'estat liminal sense fita ni desembocadura, en una espècie de continua no-identitat similar a la del recipiendari en el trànsit iniciàtic, però sense que aquesta acabi mai no s'intueixi una fita a assolir, doncs quan més s'hi aproparien, més lluny estarien. 
Ni aquí ni allà, en constant estat transitiu, en una interminable espera per a esdevenir plenament 'normals', de manera que la coartada cultural funcioni sempre com a dispositiu a l'abast per a tractar de legitimar-sacralitzar tota mena d'injustícies socials, polítiques i econòmiques, ocultes rere el vel d'allò 'culturalment diferent' i mai del tot plenament 'assimilable' a aneu a saber quina 'cultura autòctona'... Per cert: algú em pot definir 'cultura'? impossible, oi? I 'cultura autòctona'?
Acabo. Podriem dir que la lògica que opera d'aquesta manera adjudicant tal o qual etiqueta partiria de la base (presa com a 'sentit comú' en una atmosfera hegemònica determinada) de que els/les etiquetats tenen 'cultures' etiquetades i, a més, són posseïts per aquestes 'etiquetes', de manera que són contemplats pels que creen i lliuren les etiquetes des de alt (els que detenten el poder d'anomenar i de dir 'sí' i 'no', 'entres' o 'no entres'), el que en antropologia i psicologia social s'anomena el 'labelling' o procés de categorització closa, que comporta, sempre, la 'clôture identitaire', i que brinda utillatges sempre renovats als que operen gererant eixos estratègics per a tenir alibis llestos per a poder emprar-se per a 'justificar' explotacions i exclusions. 
La funció de tot plegat, velada (és a dir, ideològica) no és una altra que la de continuar alimentant l'hegemonia encara dominant, formada per un conjunt de significats convertits en 'sentit comú' amb l'objectiu, mai confessat, de continuar perpetuant els antagonismes en el si de les classes populars i permetre que la dominació dels de sempre continuï dotant-se d'explicacions supersticioses (abstractes i místiques) però poderoses (doncs creen realitats factuals) que impedeixen que, algun dia, l'accent de tots els problemes no s'aboqui envers els 'altres' etiquetats, sinó envers als que ja fa massa temps que es lucren a costa de l'explotació i l'exclusió de la classe treballadora i els seus aliats. On hi ha una voluntat, hi ha un camí? Tant de bó...

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/ababacar-thiakh-nosotros-tambien-queremos-hablar-politica-ayudar-4951557 

dissabte, 20 de febrer del 2016

NACIONALISMO o INTERNACIONALISMO: 
CUESTIÓN DE MATICES
O de la diferencia entre proclamarse herederos 
de Jaime Iº o de Espartaco…



Joan Manuel Cabezas



“Sólo gente miope puede encontrar inoportunas o superfluas las
discusiones fraccionales y la delimitación rigurosa de los matices.
De la consolidación de tal o cual «matiz» puede depender el porvenir (…)”

LENIN, Vl. I. Uliànov, (1902), “¿Qué hacer?”, texto recogido en:
Lenin. Obras Escogidas. 1, Éditions de la Librairie du Globe, París, 1972, página 32




Los matices, en efecto, importan. Y mucho. Resulta tarea urgente resignificar conceptos y definir el significado de las palabras que crean realidades a través de los efectos que puedan generar. Por eso mismo creo que convendría diferenciar nacionalismo (esencialista) de internacionalismo.
No es que no sean lo mismo: es que son antagónicos. Pero lo son solo si, realmente, tomamos en cuenta sus contenidos, los conceptos que los caracterizan y, muy especialmente, SU USO. Para qué se utilizan.
El internacionalismo (o nacionalismo no-esencialista, si se prefiere) tiene como sujeto a liberar el pueblo. Entendiendo el significante pueblo no como un ente abstracto con contenidos ‘culturales’, ni como la supuesta ‘comunidad’ que sería su plasmación en un territorio ‘propio’, sino como el pueblo trabajador: la clase obrera y sus aliados. La gente concreta, en la acción social real. La población que vive en un espacio social.
Considero que es importante el matiz: población es decir, ethnos, concepto que antes de ser usado en algunos idiomas, y por determinados profesionales  (erróneamente), como sinónimo de ‘raza’, se aplicaba (y se aplica) en sentido laxo y amplio a las poblaciones, a los ecosistemas sociales: biocenosis, no hipóstasis divinas ni prolongaciones autóctonas de míticos antepasados carolingios que han legado su ADN cultural; esto último se refiere al caso catalán, pero es aplicable a casi todos los nacionalismos esencialistas.
Doy por imposible revertir en poco tiempo el profundo anclaje negativo que se encuentra comúnmente asociado a todo lo que lleve el vocablo ‘etno’, y prefiero usar otros sinónimos que no lleven a equívoco: pueblo intercultural, o pueblo a secas, ya que la primera definición es redundante.[1]
Así pues, por un lado tenemos un nacionalismo identitario, esencialista y geneticista, centrado en formas de ser y caracteres colectivos, en lenguas compartidas que generan una ‘visión del mundo’ única de la cual participar y comulgar, en mitos-historias medievales que perviven sin hiato, en genes y en apellidos, un nacionalismo que fácilmente tiende a la xenofobia y al racismo, todo sea dicho…. Por el otro lado, tenemos un nacionalismo que se basa en la libertad de la sociedad (a nivel local e internacional).
El primero tiene a la 'nación-identidad' como fetiche, esa invención de las clases privilegiadas que se sitúa fuera (o, mejor, por encima) de las poblaciones. Un ente místico, ideológico, ya que oculta las relaciones sociales reales y se perpetua el dominio de los poderosos.
El segundo, el internacionalismo, pone, o debería poner en pie de igualdad a todos los pueblos, y reclama la libertad popular. Sí: la libertad popular. No la libertad para masacrar al pueblo, que es lo que el capitalismo siempre ha considerado ‘libertad’. Y que es, precisamente, lo que consideran  como ‘libertad’ algunos que dicen ‘Visca Catalunya lliure’ manipulando legítimas aspiraciones para continuar con sus privilegios. Aquí, por tierras catalanas, lo llevamos sufriendo en primera piel tras la masacre contra el pueblo trabajador, todavía en curso, perpetrada desde hace cinco años con una inquina casi macabra por Convergència y satélites.  Prosigamos pero, antes, un paréntesis necesario: que una sociedad, que un pueblo, que una población, sea cual sea, se libre de la opresión (hoy en día, representada, sin duda, por el capitalismo), es o debe ser el objetivo a perseguir por todo internacionalista. Celebrar que un pueblo, en este caso el catalán, continúe masacrado por el capitalismo global y por los capitalistas ‘autóctonos’, no es internacionalismo.
Cierro el paréntesis pero retomo lo dicho, y vuelvo a subrayar que estamos hablando de cosas muy pero que muy distintas. Recordemos la diferencia entre significante-significado, y la importancia de no confundirlos. Habrá quienes se puedan proclamar como internacionalistas, usar ese significante a diestro y siniestro, pero ser, en realidad, en los hechos (que es lo que importa), muy poco internacionalistas. O nada. Como aquellos que, y perdón, pero vuelvo a poner el ejemplo de Cataluña, parezca como si se hubiesen alegrado porque el pueblo trabajador catalán siga sufriendo la masacre diaria en manos del ultracapitalismo nacionalista versión ‘carolingia’[2]. Y que, por si fuera poco, feliciten públicamente al poble català por ello.  Si fuese así, sería de tal cinismo que rozaría lo sádico. [3]
Pero no. No es así. Ni es ni cinismo ni es sadismo. Todo tiene explicación, y para mí es esta: ciertos autodenominados ‘internacionalista’' son, en realidad, nacionalistas esencialistas. Usan un significante dotándolo de significados muy distintos. Son, en realidad, nacionalistas que consideran la ‘nación’ o el ‘pueblo’ como aquello de lo que ya hemos hablado, es decir, una entidad mística que sería el precipitado de una historia que hubiera amoldado un 'carácter' propio, una lengua 'propia', una 'cultura' también propia, etc.. En breve: atribuyen en exclusiva el continente-significante pueblo catalán no al pueblo trabajador de Cataluña, sino a la comunidad cultural construida durante el proceso de modernización por parte de los grupos dominantes para asegurar su dominio. Lo que son las cosas, ¿verdad?...
Se defiende, pues, un ente místico construido tras haber ido laminando la rica complejidad ‘cultural’ del territorio a ‘nacionalizar’, es decir, a homogeneizar. Tras haber tratado de convertir el pueblo intercultural en estado identitario. Sí, en ‘estado’ en el sentido de que se transforma el fluir social en un estado, en el sentido de ente estático con límites claros e internamente homogéneo, una totalidad integrada, con una ‘cultura’ y una ‘lengua’, coherente, con un solo sentimiento, formado por comunión de sus miembros, plasmándose en una imagen unificadora. Una “comunidad humana”, como no hace mucho dijo el “egregio” virrey carolingio Puigdemont…
¿Para qué? En sus inicios, para crear un ‘mercado nacional’, para asegurar el Orden y la Organización de las poblaciones (ta ethné) y su uniformización y jerarquización.
¿Para qué? Entre otras cosas, cara poder tener disponible una ‘ratio’ a partir de la cual poder excluir y explotar en base a su mayor o menor cercanía a la cumbre de la taxonomía jerárquica, basada en ‘contenidos culturales’ que irían de más ‘civilizado’ a menos, de más ‘racional’ a menos dotado de capacidad de raciocinio, etc. La retahíla de concatenaciones es casi infinita. Sigamos, y recapitulemos.
Considero que existen dos formas antagónicas de dotar de significado al significante ‘pueblo’, o ‘nación’, o incluso ‘nacionalismo’:

  • Una, que podríamos denominar ‘internacionalista’, pone el acento en la libertad del pueblo trabajador, de las clases populares, del pueblo intercultural, en constante fluir, dinámico, que surge de la acción social a ras de suelo, en contacto permanente con las condiciones materiales de la existencia, de la población constituida por gentes con intereses, lógicas y necesidades concretas, situadas en el ahora-y-aquí, en la vida cotidiana. Y situadas debajo (sí: debajo, al menos todavía) de las clases privilegiadas. Hoy en día: los capitalistas locales y sus partenaires de la casta financiera internacional. Cabe subrayar la actualidad que tiene hoy en día el internacionalismo, más que nunca: el capitalismo es internacional. La lucha anticapitalista será internacional o no será.

  • La otra forma de inyectar significado al significante ‘pueblo’ o ‘nación’, es la del nacionalismo identitario que, quiero creer que, a veces, sin pretenderlo (como mínimo conscientemente), hace el juego a los capitalistas situados por encima del pueblo trabajador, tal y como acabo de caracterizarlo hace un momento. Más aún: rinden pleitesía, adoran y deifican un solo objetivo, al cual someter todos los demás: la ‘identidad cultural’ esencialista creada por los antepasados de los actuales explotadores. Pretenden ‘liberar’ una entidad abstracta y mística emparentada con el Volkgeist (‘espíritu del pueblo’), o directamente unida a ella en el caso catalán, que es el que conozco mejor. Y sacrificar todo lo demás a esa sacrosanta finalidad...

Pero no se vayan todavía, que hay más. Me centraré de nuevo en Cataluña, pero se puede aplicar donde sea: a inicios de enero de 2016, dicho nacionalismo esencialista (que, de facto, es antiinternacionalista) celebró con alegría y entusiasmo la continuación de la masacre de las clases populares. ‘Internacionalistas’ castellanos, vascos, aragoneses, etc. Y es que se sacrificó la libertad real del pueblo trabajador catalán por algo que consideran más ‘sagrado’, por un objetivo que parece ser que creen que es mucho más elevado y excelso que el de liberar al pueblo trabajador de su postración escandalosa. Insisto: ese objetivo, por el cual sacrificar cualquier cosa, no sería otro que el de ‘salvar’ a una entidad, ‘la comunidad cultural’ que, además de no existir, es un artefacto ideológico generado con la finalidad de asegurar el dominio sobre las poblaciones sobre las cuales se pretende imponer dicho ‘molde nacional’.
Vamos a ver: no importa que una ‘tradición’ sea inventada o no. Todas lo son. Toda nación es, siempre, una construcción social. Como todo. Lo que importa, otra vez, es el ¿para qué?. Sus usos. Su utilización. ¿Para qué se inventó esa comunidad cultural en, el caso que nos ocupa, Cataluña? Pues para lo mismo que sirve hoy: para defender los intereses y privilegios de los poderosos, de las clases capitalistas.
Creo que los supuestos ‘internacionalistas’ que recién comenzado el 2016 destilaron entusiasmo por una nominal ‘liberación’ del pueblo catalán, deberían de ser conscientes de que el internacionalismo no consiste en luchar o alegrarse por liberar a los capitalistas de tal o cual sitio para que prosigan su tarea de explotar y excluir al pueblo trabajador.  
El internacionalismo tiene que centrarse en luchar por la liberación de esos pueblos y de sus gentes, sin disociar artificialmente sociedad de pueblo, ya que toda liberación popular-nacional es, siempre, una liberación social.
Todo eso hace mucho tiempo que tiene un nombre. Se llama... lucha de clases… ¿Os suena?

dilluns, 15 de febrer del 2016

UNIDAD POPULAR Y PUEBLO :
¿DE QUÉ ESTAMOS HABLANDO?

Joan Manuel Cabezas



Cuando se habla de 'unidad popular' o de 'pueblo', es básico definir y dotar de un significado claro al continente 'pueblo' y su derivado genitivo, 'popular' ('del pueblo').

Los nacionalistas esencialistas consideran que el 'pueblo' es sinónimo de 'nación' en sentido primordialista, culturalista e historicista-geneticista: una 'nación' sería un conjunto abstraido del sistema social real (del ahora-y-aquí de la acción cotidiana), una entidad metafísica dotada de unas características (Geist, 'carácter', 'forma de ser') que son el precipitado del primordialismo-historicismo antes indicado.
De arriba hacia abajo (porque se trata de un movimiento de arriba hacia abajo, por mucha retórica y mucho nominalismo que empleen los esencialistas de 'izquierdas') se trata de amoldar la sociedad real, el flujo permanente de diversas formas de decir, hacer y pensar, a la parrilla clasificatoria dispuesta por los nacionalistas que construyeron la 'estructura identitaria nacional' en base a los intereses hegemónicos de los privilegiados, escogiendo determinados items y desechando otro, inventándolos, redefiniéndolos, o manipulándolos.
Como resultado, una ideología y unos dispositivos simbólicos que dan forma a una 'ratio' con la cual dividir jerárquicamente a quienes se hallen fuera de la 'nación-identidad', unas herramientas conceptuales siempre a mano para justificar, a posteriori, como 'disfunciones culturales' o 'problemas culturales', lo que son mecanismos de dominación, explotación y exclusión, de origen político, económico y social, jamás 'cultural'.
'Popular', para este punto de vista, sería todo lo referente a ese 'pueblo', pero siempre y cuando estuviese presente en el territorio 'nacional' antes de que se construyese el engranaje identitaro o 'estructura cultural propia'. La 'unidad popular', pues, excluiría, se diga o no, a todos los colectivos y todos los sistemas de hacer, decir o pensar vistos desde la 'identidad autóctona' como 'otros', ya que no encajan en lo que a priori se considera la 'nación normal', el 'pueblo' anclado históricamente, en el caso catalán, en la época carolingia, cuyo Volkgeist ha llegado hasta la actualidad sin hiato alguno.
Los 'otros' como mucho se podrían 'incorporar' al 'cuerpo nacional' o comunidad/pueblo identitario, siempre y cuando se asimilasen al mismo, a pesar de que se presume que jamás lo conseguirán plenamente y siempre tendrán la 'tara' o estigma de su origen 'otro'. Esta concepción, además, trata de sublimar la existencia no solo de clases sociales, sino también de antagonismos entre ellas: lo importante es la comunidad de sangre/cultura/historia, un mismo sentimiento y forma de ser, una misma lengua y una homogenea manera de ver el mundo (Weltanschaaung).
En el caso de Cataluña y del País Vasco la influencia del nacionalismo culturalista alemán es evidente incluso en determinados ámbitos izquierdistas, imbuidos por una visión totalmente esencialista de los grupos etnonacionales que tiene su matriz en la apropiación estalinista[1] de ese nacionalismo idealista, místico y romántico. Por ejemplo, hoy en día perdura en determinadas corrientes de la CUP y de Bildu, incluyendo algunos sectores autodenominados como ‘marxista-leninistas’.

Un significado absolutamente distinto de 'pueblo' y de 'popular' , antagónico de hecho al que acabamos de caracterizar, es el que nosotros defendemos, y que considera, primero de todo, que el contenido… no existe. No hay nada a lo que 'integrarse' ni ninguna comunidad a la 'incorporarse'. No hay ninguna ‘substancia’ previa de origen histórico, cultural, psicológico, genético o territorial.
Nuestro concepto de ‘pueblo’ se basa en no tener identidad, o en tener una identidad de nivel simbólico cero. Estar en el espacio de coexistencia común ya implica formar parte del pueblo. Lengua, 'religión', procedencia, 'cultura', ascendencia histórico-genética, 'forma de ser', no importan nada.
La única condición para ser parte del ‘pueblo’ y, por lo tanto, poder integrar la unidad ‘popular’, es se parte de la población que constituye la ‘biocenosis social’ del lugar, en estar ubicado en el ecosistema social de un espacio concreto.
Eso es el pueblo: un ecosistema social o etnosistema, formado por grupos sociales diversos, en fluir constante, interactuando, surgiendo de la propia interacción, siendo producto de las relaciones que ellos mismos generar y, al fin y al cabo, deviniendo pura relación, un vínculo vacío por donde circulen constantemente el conjunto de interconexiones que constituye el sistema social intercultural.
Diverso y complejo. Con un uso concreto de los recursos simbólicos de la diversidad: no para jerarquizar, excluir, estigmatizar y dividir a los de una misma clase social (la clase trabajadora), sino para unirlos y para utilizar las diferentes potencialidades con el fin de subvertir, de raíz, el sistema de explotación basado en el racismo, la xenofobia que es el capitalismo.
El pueblo y lo popular brotan, por así decir, del plano de la horizontalidad. La unidad popular, por tanto, se construiría de forma totalmente distinta a como propondría la anterior visión: es un movimiento ascendente, de abajo hacia arriba.
La liberación popular es, por lo tanto, idéntica a la liberación social. Hablar de ‘libertad nacional’ como de algo diferente a la ‘libertad social’ solo se puede hacer siguiendo el paradigma descrito en la primera parte de este texto. Una liberación popular es siempre, a la vez, nacional y social. Nacional-popular, en términos gramscianos. Una nación, entendida como ‘pueblo intercultural’ y no como ‘comunidad cultural’, es la expresión del sistema social desde la base, no una entidad exenta que se le superpone.
Desde el punto de vista ‘cultural’, psicológico-temperamental, histórico-mítico, religioso, territorial, comunitario-sentimental, no existiría, a nuestro entender, ni pueblo ni popular, ni mucho menos una potencial construcción popular, ya que no habría nada que construir al estar todo dado, cual hipóstasis de alguna materia o energía primordial casi divina.
Lo que haría digamos que ‘coagular’ al pueblo es compartir una forma de vida, vivida de forma siempre diferenciada (pero no desigual) en un espacio-tiempo, en un contexto local específico, ya que sería en el ámbito de lo local donde su configuración social sería más evidente.
La miríada formada por dichas modulaciones locales sería lo popular, el pueblo. Ningún cemento ‘cultural’ hace falta para unir a lo que está unido por su condición de formar parte de un pueblo cuya argamasa básica, lejos de ser mística y cultural, es política, social y económica. Y es que el pueblo también puede ser definido como la clase obrera y sus aliados.
Ante él o, mejor dicho, por encima de él, las clases que les son antagónicas. Las clases constituidas, lo que son las cosas, por los descendientes de los que, tiempo atrás, construyeron la mística ‘nación-identidad’. ¿Quien sería clase antagónica con las clases populares?: hoy en día, sin duda, la casta financiera[2] global y sus imprescindibles aliados locales. Que, más que formar parte del pueblo, son más bien sus enemigos…



[1] Manuel Delgado (1998) Diversitat i integració, Ed. Empúries, Barcelona, pág. 24
[2] Xavier Domènech Sampere (2014) Hegemonías. Crisis, movimientos de resistencia y procesos políticos (2010-2013), Akal, Madrid, pág. 124