ETIQUETA SOCIAL I RACIALITZACIÓ DE LA 'CULTURA'
Joan Manuel Cabezas
joanmanuel.cabezas@gmail.com
www.etnosistema.com
Avui mateix, a El Periódico, llegia una entrevista al meu amic Ababacar Thiakh*, que parla de la negativa influència de les etiquetes socials a l'hora de possibilitar una veritable convivència entre iguals. Convivència igualitària que, tot sigui dit (i només ho apunto) és impossible en una atmosfera hegemònica capitalista.
L'etiquetatge social genera sempre double-binds (dobles-vincles o contradiccions irresolubles) com deia l'antropòleg Gregory Bateson. Una etiqueta, un cop imposada i percebuda com a incontestable (de 'sentit comú') entre els altres significatius, sempre es confirma, passi el que passi. Però el què s'hauria de prendre en consideració, al meu entendre, és QUÈ ÉS FA, PER A QUÈ, I PER QUÈ no pas QUÈ ÉS FA i encara molt menys QUÈ S'ÉS. Entre moltes d'altres raons, perquè les persones no 'són', sinó que 'actúen'.
Ababacar Thiakh incideix, torno a subratllar-ho, en la idea de "etiqueta" com a factor profundament negatiu en la interacció social (la comunicació) i en la convivència entre 'iguals' que no són pas iguals des del moment en que hom realitza un esforç taxonòmic des d'una mena de punt-zero 'neutral' que s'auto-abroga la condició (falsa) de 'universalitat', des d'on generar un seguit de classificacions jerarquitzades que encapsula o encercla els col·lectius i persones en ells inserits i que, paral·lelament, els tracta de convertir en una mena d'autòmats 'culturalment determinats' que actuen per espasmes d'origen cultural més que no pas 'racial' (tot i que la 'cultura' esdevé una 'segona pell').
Així, serien conceptualitzats (percepció o representació social) i tractats (pràctica real, política) com a una sort d' "eterns catecúmens culturals", si em permeteu la comparació una mica forçada. És a dir: persones i grups (τὰ ἔθνη/ta éthne: "les gents") sempre en perpetu procés inacabat (en trànsit: per això són 'immigrants', no 'immigrats'... ), situats en una mena d'estat liminal sense fita ni desembocadura, en una espècie de continua no-identitat similar a la del recipiendari en el trànsit iniciàtic, però sense que aquesta acabi mai no s'intueixi una fita a assolir, doncs quan més s'hi aproparien, més lluny estarien.
Ni aquí ni allà, en constant estat transitiu, en una interminable espera per a esdevenir plenament 'normals', de manera que la coartada cultural funcioni sempre com a dispositiu a l'abast per a tractar de legitimar-sacralitzar tota mena d'injustícies socials, polítiques i econòmiques, ocultes rere el vel d'allò 'culturalment diferent' i mai del tot plenament 'assimilable' a aneu a saber quina 'cultura autòctona'... Per cert: algú em pot definir 'cultura'? impossible, oi? I 'cultura autòctona'?
Acabo. Podriem dir que la lògica que opera d'aquesta manera adjudicant tal o qual etiqueta partiria de la base (presa com a 'sentit comú' en una atmosfera hegemònica determinada) de que els/les etiquetats tenen 'cultures' etiquetades i, a més, són posseïts per aquestes 'etiquetes', de manera que són contemplats pels que creen i lliuren les etiquetes des de alt (els que detenten el poder d'anomenar i de dir 'sí' i 'no', 'entres' o 'no entres'), el que en antropologia i psicologia social s'anomena el 'labelling' o procés de categorització closa, que comporta, sempre, la 'clôture identitaire', i que brinda utillatges sempre renovats als que operen gererant eixos estratègics per a tenir alibis llestos per a poder emprar-se per a 'justificar' explotacions i exclusions.
La funció de tot plegat, velada (és a dir, ideològica) no és una altra que la de continuar alimentant l'hegemonia encara dominant, formada per un conjunt de significats convertits en 'sentit comú' amb l'objectiu, mai confessat, de continuar perpetuant els antagonismes en el si de les classes populars i permetre que la dominació dels de sempre continuï dotant-se d'explicacions supersticioses (abstractes i místiques) però poderoses (doncs creen realitats factuals) que impedeixen que, algun dia, l'accent de tots els problemes no s'aboqui envers els 'altres' etiquetats, sinó envers als que ja fa massa temps que es lucren a costa de l'explotació i l'exclusió de la classe treballadora i els seus aliats. On hi ha una voluntat, hi ha un camí? Tant de bó...
* http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/ababacar-thiakh-nosotros-tambien-queremos-hablar-politica-ayudar-4951557
